Estirada sobre l'herba, plenament conectada amb la natura, sense cap tela ni res que la separi del terra. Mig endormiscada somia desperta que està lluny,molt lluny, tan lluny que no sap on és. Somia en estar a la platja un dia de pluja, d'aquella pluja fina i fresca que et mulla de manera tan agradable a l'estiu. Somia en estar passejant amb els peus descalços sobre la sorra que l'acaricia a cada pas. Tanca els ulls i sospira. Està lluny,molt lluny. Lluny de tot i de tothom dels problemes, de casa, dels enemics i dels amics, lluny de tot. I somriu, sí com somriu. Encara que està lluny de tot el que coneix, de casa seva i de la seva seguretat, lluny del seu llit de cotó fluix, on caure-hi suaument cada vegada que hi ha un petit problema que sembla enfonsar el món, el seu petit i meravellós món. I allà està ella, lluny de tot, somiant desperta està més lluny encara. Perquè no té por, no té por del desconegut, no té por dels problemes, no té por d'enfrontar-se al món. Perquè el món no espera, i s'ha de saber atrapar, per poder-lo segui i seguir endavant, sempre endavant. Encara que a vegades ens sembla que el perdem, que ja no el podrem recuperar, i l'intentem seguir a cegues, a vegades tenint sort i atrapant-lo, a vegades no.
Però ella ja l'ha atrapat i el segueix només amb una motxilla a l'esquena, amb el més bàsic i el no tant, com els records, que no ho sembla però et segueixen i poden ser bons i dolents, i en quant ens atrapen aquests últims cal estar preparats per enfrontar-nos-hi, perquè el passat sempre torna, i sempre tornarà. I perquè el nostre present no deixa de ser el nostre passat futur. Però ella no hi pensa, té la seva motxilla, a marxat de casa cap a l'aventura, deixant enrere un munt de records i un nota, per explicar que se'n va i que no la busquin, que ja tornarà, o potser no, i que ja els dirà alguna cosa. Total, ella ja és gran. Ja no necessita que la cuidin, que li facin el llit, que li recordin que és tard. Ella ja ha crescut.
I allà està ella estirada sobre l'herba, de cara al sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada