Enamorar-se? Que vol dir?

Aquesta és l’historia d’una noia que volia enamorar-se per sentir alguna cosa diferent. Diferent a la monotonia. Per sentir el que se sent quan t’agafen la mà de debò, per somriure d’aquella forma tan enamorada. Per saber que significa un petó als llavis, per viure’n un en el seu propi cos més enllà d’allò que expliquen els llibres. Però l’amor no era l’única cosa que regia la seva vida, hi havia molt més, moltíssim més. La música, l’actual, la que sona a la radio cada dos per tres, la que escoltes fins avorrir-la. I també hi havia les amigues. Les de debò, les falses, les noves i les de sempre. I els amics, i els coneguts. La seva vida era ben plena. Però hi faltava alguna cosa. Ella va decidir que era l’amor, perquè quin altre misteri li quedava per conèixer?

I decidí mullar-se.

-          Escolta Clara, baixa dels núvols! En què penses? Què fa sol per les teves estratosferes?- preguntà inrònicament la Dània, imitant el seu apreciadíssim tutor. Era la seva millor amiga, tot i que odiava que li diguessin pel seu nom, així que li deien D.

-          Res D, res. Estava pensant que em falta alguna cosa. T’has enamorat mai?

-          A què ve això? No necessitem un noi per a ser felices, t’ho he dit mil cops!

-          I qui t’ha dit que parli d’un noi? Jo parlo d’amor.

-          Doncs sort noia, perquè ja encara no l’he trobat.

-          I on deu ser?

-          Segur que dins nostre, no falla. Sempre que busques alguna cosa amb desesperació o impaciència sempre resulta que ho tens tu. Te’n recordes quan la Mireia buscava com una desesperada les seves ulleres i les duia al cap? Doncs igual.

-          Però vols dir D?

Sí, segur que sí. -digué posant veu de algú que hi entén en el tema.

El meu full en blanc

Cada vegada que recordava la blancor d’aquell full en blanc, alguna cosa s’estremia dins meu. No hem pregunteu perquè, ni de quin full en blanc parlo, perquè tot ja arribarà, si tot arriba al seu temps. Comencem, perquè per algun lloc hem de començar, per analitzar un full en blanc. Cada vegada que jo veig un full en blanc o que en recordo un (un de ben particular, però un full en blanc al cap i a la fi) ja sabeu el que sento, el que hem passa, però,... i vosaltres, si, i vosaltres? No hem responeu que no sentiu res, perquè un full en blanc sempre arrossega alguna emoció amb ell, un full en blanc, no un full pautat, ni amb línies o marges, un full en blanc sempre ens diu alguna cosa, sovint de nosaltres mateixos. Un full en blanc és un espai, un univers per omplir, amb el que cadascú desitgi, o a vegades no, a omplir amb allò que ens han ordenat. Però en qualsevol cas, el full en blanc és un univers per definir, a la mercè del propietari.

Jo, no conec a ningú que no senti res respecte un full en blanc. Tinc amics, coneguts, amors,... i  cap no és indiferent a la màgia d’un full en blanc. Alguns, tenen curiositat, per saber que contindrà, aquell full un cop ple, què l’omplirà, memòries, projectes, dibuixos potser,...? D’altres, senten un profund odi, bàsicament els meus conegut més joves,  perquè com tots nosaltres recordem, ells viuen dia a dia, aquell instant en que el o la mestre/a reparteix els full en blanc per omplir-los sobre aquest o aquell tema, que generalment no apassionen a un grau màxim, i que se n’ha de parlar tant sí com no per passar aquest o aquell examen. Jo tenia, i de fet tinc, un amic, més que amic sense ser un amor, que es passava hores, sí hores i hores pensant abans d’omplir un full en blanc. Primer pensava en el final de l’historia que volia, després en buscava l’historia. Un cop la tenia dedicava un bona estona a buscar el nom de cada personatge, persona, animal, objecte,... Sempre deia, que  els noms ens influencien fins a un punt inimaginable, que cada nom té una connotació que  no podem passar per alt, encara que el nom sigui nou, o no l’hagis sentit abans. I sovint, molt sovint ho podem comprovar, encara que hi ha una pregunta que sempre queda en els nostres caps, és l’Infant que canvi per ser com el nom, o el nom que canvia per ser com ell o ella? Jo , sincerament, crec que som tan fàcil d’influenciar, que canviem per ser com el nom, almenys, més d’un 50% de nosaltres segur que sí.

Però ens estem desviant. Un full en blanc, és una historia per escriure o il·lustrar, un món per començar i dissenyar com més ens agradi. Jo mateixa, en començar el full he hagut de pensar en què anava a escriure i m’he decidit per la meva relació amb els fulls en blanc, perquè penso que a algú li servirà això, un dia o altre però servirà. Us coneixeu aquella teoria que explica que nosaltres som tot i tothom fins que prenem una decisió. Fins que no ens movem, fins que no parlem,ho som tot, però hem de triar alguna cosa, i quan ho fem deixem de ser tothom i alhora paradoxalment ningú per passar a ser algú.

Doncs el mateix passa amb un full en blanc, potser qualsevol cosa fins el moment en el que rep el primer traç. A partir d’aquell moment ja no és un full en blanc, és el teu full en blanc.