Barcelona, barri gòtic
Quan et coneixes una ciutat tan bé, que hi has nascut, viscut, traslladat d'un barri a l'altre, perdut, après a agafar el metro, a creuar en vermell, a mirar a les dues bandes encara que estigui verd, a calcular exactament a quin minut sortir de casa per no haver d'esperar el bus ni un segon, etcètera; creus que ja te la coneixes del tot. Però no és així el que passa és que has d'aprendre a diferència entre haver vist i saber més o menys que hi ha i conèixer veritablement la ciutat. Quan és coneix una ciutat la sensació és justament la contraria, per que una ciutat no és un cos fixe, sense moviment. Una ciutat és com un ésser viu en constant creixement i evolució, on tot canvia a cada segon, l'aire, la gent, les coses,... Per conèixer una ciutat cal aprendre a mirar, més que a mirar, a observar. A observar l'escombra solitària que l'escombraire s'ha oblidat recolzada en una paret de l'eixample, les dues tanques grogues que normalment senyalen obres però que, deixades edrera ja no senyalen res. Cal saber veure la punta de la catedral que apareix entre els arbres d'un parc infantil a la distància, les restes de la muralla que ara formen part de la paret d'alguna discoteca, el terra d'un balcó que sembla una làpida reutilitzada. A la ciutat res no es destrueix, tot es transforma.
Fins i tot, nosaltres mateixos.
